Avui seré càustic i potser rebuscat, però llegireu el que pesno sobre els nens i les nenes actuals, i el comportament de la família amb ells. Eren les 9 del matí del passat 4 de Març, dia de Carnaval, davant del Museu Municipal, i havia un seguit de deu autocars carregants nens sense parar. Em va cridar l´atenció l´estat d´angoixa, fins i tot algun plor amb llàgrima viva d´algunes mares, pares i avis., semblava talment que aquells infants eren acomiadats pels seus familiars com si marxessin a fer alguna descoberta més enllà del nostre planeta. En definitiva, aquells nens i nenes tan servilment acomiadats, anaven a passar el dia a Llinars del Vallès, i a les 5 de la tarda ja estarien de tornada.
I ara entrem en matèria. Jo no recordo mai una "dictadura infantil" com l´actual. Si observeu una taula familiar on hi hagi un infant, quan el nen diu alguna cosa tothom el mira i s´interromp la conversa immediatament. Els nens són sabedors de la seva importància impostada i la juguen admirablement, saben que la feblesa dels grans afavoreix el seu interès, que no és altre que cridar l´atenció. Aquells que ja teniu una edat recordareu que quan estaves a taula, el màxim permès per als nens era jugar amb un cotxet en miniatura i per les nenes distreure´s amb una nina, i malament anava si interrompies la conversa dels grans., una mirada del pare o la mare era suficient perquè veiessis la fi del món molt propera. Jo no dic que això fos el millor, però sí que era pràctic i posava a tothom al seu lloc durant aquella estona.
En els temps actuals, i evindentment generalitzant, les parelles experimenten la paternitat quan ja tenen 30 anys o més. Abans de tenir fills era el fet natural en el matrimoni, ara tot és fruit d´un estudi molt acurat. S´arriba a calcular el dia del naixement per fer-lo coincidir amb un allargament de vacances o amb una baixa laboral ben estudiada., aquest fills de pares ja grans arriben al món amb tota l´ansietat acumulada pels mateixos pares i mares, i és clar, que quan neixen són una cosa tan esperada que es converteixen en el príncep o princesa per a tota la família i en el protagonista constant de tots els esdeveniments diaris. Són l´eix central i tot gira al seu entorn.
He escoltat pares i mares dir algunes aberracions sobre els mestres de l´escola on va el seu fill, ja que aquests pares moderns entenen que han portat al món un ésser especial i únic i són els mestres els que no saben entendre que entre els seus alumnes tenen un Albert Einstein o una Marie Curie disfressat de nen o nena normal, i així aniria anomenant actuacions de pares, mares i avis, oncles i ties, que amb aquesta educació hiperprotectora l´únic que fan és malmetre un futur que res tindrà a veure amb allò que els infants trobaran en el món real.
En fi, en breu us parlaré del que jo crec que ha de ser el paper del mestre en l´educació dels alumnes, però per ananr entreveient el que diré, el primer que jo faria seria l´obligatorietat d´aixecar-se de la cadira quan el mestre entra a classe. Només això ja marcaria el paper de cadascú en aquells moments i quin seria el paper de cadascú en aquells moments i quin seria el patró a seguir.
Per acabar, quan anue a parar a una taula amb nens, procureu haver estudiat els personatges de televisió tan curiosos i il·lustratius com el Bob Esponja, perquè creiue-me que no es parlarà de res més... Us ho dic per experiència pròpia
